Trilingüe reseña de la primera noche irlandesa de Bente de Abiento

En la parte más caliente del pub Café Dublín, la que ya casi roza los oscuros avernos donde mora el inductor de nuestros pecados y donde los más viciosos encuentran el refugio perfecto que los esconda de la natural y humana indiscreción mientras liberan inconfesables deseos al amor de una desbordante imaginación. Bajo esta atmósfera, por supuesto sin la encorsetadora puntualidad británica, acogidos bajo el manto protector de una estrelada y una Bhratach Náisiúnta hermanadas como nunca, la Bente d'Abiento, nuestra Bente, dio anoche el pistoletazo de salida a las veladas que hemos organizado con el fondo, y el pretexto, de Irlanda.

Abrió el acto nuestro presidente, Víctor Longares, que brevemente contó quién somos y qué hacemos, para dar paso, a continuación, a nuestro consocio, copromotor de estas jornadas, Chorche Galed, que nos ilustró adecuadamente acerca del porqué de estas jornadas irlandesas y presentó a quienes después habrían de ser los protagonistas reales de la primera parte del acto.

Por una lado, Chusé Aragüés, de la editorial Gara d'Edizions, nos dio noticia de las actividades de la editorial a lo largo de sus ya veinte largos años de historia. Por otro, Pacual Miguel, autor de la versión aragonesa de La mirada del bosque (A gollada d'o bosque), original de Chesús Yuste. Sin duda, Pacual nos aleccionó sobre lo que ha de ser una buena versión, exacta y precisa, que va más allá de la traducción pura y literal. Toda una sorpresa para los que no lo conocíamos y la confirmación de su buen hacer para sus amigos. Nos guió a través de la gran aventura de traducir una novela de suspense, en el marco de la mágica Irlanda, cuyo original es en castellano y con incursiones esporádicas en gaélico y con los inevitables guiños a Aragón que aparecen en la obra. Nos hizo reír cuando nos contaba cómo buscaba y encontraba las expresiones justas en aragonés para los términos propios del género policiaco e interpretó, para nuestro disfrute, un pasaje del libro, dando así voz aragonesa a los protagonistas irlandeses... ¡impresionante! Todo ello rebozado con tonadas celtas que salían de una guitarra maravillosa y un tin wistle en directo. Tanto Chusé como Pascual hablaron en aragonés, esa querida lengua que nos quieren robar, pero que no lo han de conseguir. Después de Pascual, Chesús Yuste, autor de la novela. Nos habló de ella, de cómo se le ocurrió, de cómo pensó en hacerla, de cómo hizo para mezclar tan sabiamente suspense, gastronomía, erotismo, actualidad política e, incluso, una banda sonora. Nos recomendó ir a Irlanda y nos habló de por qué, realmente, nos gusta... por su gente, por su paisaje, por su cultura en general y por su literatura en particular. Chesús ha ideado un neologismo que nos engloba a los dos países: el eiregonés.

Para acabar, el grupo aragonés La pinta del irlandés nos ofreció un magnífico concierto de música irlandesa que incluía algunos de los temas más clásicos y conocidos.

En fin, una buena noche de la que podemos estar más que satisfechos como asistentes y orgullosos como organizadores.

En a parti més rusient d'o pub Café Dublín, a que ya quasi friega os foscos infiernos an que vive l'inductor d'os nuestros pecaus y an que os més enviciaus i troban o refuchio perfecto que los amague d'a natural y humana tafanería mientres liberan inconfesables deseyos a o calibo d'una graniza esmachinación. Dichós ista morguga, pro a fes sin a richida puntualidat britanica, acubillaus baixo o manto protector d'una estrelada y una Bhratach Náisiúnta achirmanadas como mái, a Bente d'Abiento, a nuestra Bente, va empecipiar anueit as veiladas que hemos ornganizau con o fundo, y a enchaquia, d'Irlanda.

Va ubrir l'acto o nuestro president, Víctor Longares, qui breument contó quí semos y qué femos, ta deixar paso acto contino a o nuestro consocio, copromotor d'istas chornadas, Chorche Galed, que nos ilustró adequadament arredol d'o perqué d'istas chornadas irlandesas y nos va presentar a qui dimpués habrían d'estar os protagonistas reals d'a primer parti de l'acto.

D'una man, Chusé Aragüés, d'a editorial Gara d'Edizions, nos va dar noticia d'as actividatz d'a editorial a traviés d'os suyos vente anyos d'historia. Per atro costau, Pascual Miguel, autor d'a versión aragonesa de La mirada del bosque (A gollada d'o bosque), orichinal de Chesús Yuste. Sin garra dubda, Pascual nos va dar una lición sobre o que ha d'estar una buena versión, exacta y precisa, que va dillá d'a traducción pura y literal. Toda una sorpresa ta totz os que no lo conoixébanos y a confirmación d'o suyo gran treballo ta os suyos amigos, entre os que agora nos contamos. Nos va guiar a traviés d'a graniza aventura de traducir una novela de suspense, en a bastida d'a machica Irlanda, orichinalment en castellán, con qualques incursions en o gaelico y con as clucadetas a Aragón que en a obra no i pueden mancar.

Va fer que nos n'arreguísenos quan nos racontaba de qué traza buscaba y trobaba as exprisions chustas en aragonés ta os terminos propios d'o chenero puliciaco y va interpretar, ta o nuestro goi, un pasache d'o libro, dando asinas voz aragonesa a os protagonistas irlandeses... tremendo! Tot ixo albardau con tonadas celtas que surtiban d'una guitarra maravillosa y un tin wistle en directo. Tanto Chusé como Pascual fablón en aragonés, ixa quiesta luenga nuestra que nos quieren furtar, pero que no lo han d'aconseguir. Dimpués de Pacual, Chesús Yuste, autor d'a novela. Nos fabló d'ella, de cómo la va preixinar, de cómo pensó fer-la, de cómo fació ta mezclar-ie tan sabiament suspense, gastronomía, erotismo, actualidat pulitica y, mesmo, una banda sonora. Nos recomendó que marchásenos ta Irlanda y nos parló de per qué, realment, nos fa goi... per a suya chent, per o suyo paisache, per a suya cultura en cheneral y a suya literatura en particular. Chesús ha ideyau un neolochismo que nos arrocla a totz dos países: l'eiregonés.

Ta rematar, o grupo aragonés La pinta del irlandés nos va ofrir un magnifico concierto de mosica irlandesa an que se bi incluyiban qualcuns d'os temas més clasicos y conoixius.

A la fin, una buena nueit d'a que podemos estar prou satisfeitos como asistents y més que argüellosos como organizadors.

A la part més calenta del pub Cafè Dublín, la que ja gairebé frega els foscos inferns on habita l'inductor dels nostres pecats i on els més viciosos i troben el refugi desitjat que els amagui de la natural i humana indiscreció mentre alliberen inconfesables desitjos al caliu d'una desbordant imaginació. Sota aquesta atmosfera, per descomptat sense la rígida puntualitat britànica, acollits sota el mantell protector d'una estelada i una Bhratach Náisiúnta germanades com mai, la Bente d'Abiento, la nostra Bente, va donar anit el tret de sortida a les vetllades que hem organitzat amb el rerafons, i el pretext, d'Irlanda.

Va obrir l'acte el nostre president, en Víctor Longares, que breument va explicar qui som i què fem, per donar pas, a continuació, al nostre consoci, copromotor d'aquestes jornades, Chorche Galed, que ens va il·lustrar adequadament sobre el perquè d'aquestes jornades irlandeses i va presentar a qui després haurien de ser els protagonistes reals de la primera part de l'acte.

Per una costat, Chusé Aragüés, de l'editorial Gara d'Edizions, ens va donar notícia de les activitats de l'editorial al llarg dels seus vint anys d'història. D'altre costat, Pacual Miguel, autor de la versió aragonesa de La mirada del bosc (A gollada d'o bosque), original de Chesús Yuste. Sens dubte, Pacual ens va alliçonar sobre el que ha de ser una bona versió, exacta i precisa, que va més enllà de la traducció pura i literal. Tota una sorpresa per a tots aquells que no el coneixíem i la confirmació del seu gran treball per als seus amics. Ens va guiar a través de la gran aventura de traduir una novel·la de suspens, en el marc de la màgica Irlanda, l'original de la qual és en castellà i amb incursions esporàdiques en el gaèlic i amb les inevitables picades d'ullet a Aragó que apareixen en l'obra. Ens va fer riure quan ens explicava com buscava i trobava les expressions justes en aragonès per als termes propis del gènere policíac i va interpretar, per al nostre goig, un passatge del llibre, donant així veu aragonesa als protagonistes irlandesos... impressionant! Tot això arrebossat amb tonades cèltiques que sortien d'una guitarra meravellosa i un tin wistle en directe. Tant en Chusé com en Pacual van parlar en aragonés, aquesta benvolguda llengua nostra que ens volen robar, pero que no ho han d'aconseguir. Després de Pascual, Chesús Yuste, autor de la novel·la. Ens va parlar d'ella, de com se li va ocórrer, de com va pensar a fer-la, de comva fer per barrejar-hi tan sàviament suspens, gastronomia, erotisme, actualitat política i, fins i tot, una banda sonora. Ens va recomanar anar a Irlanda i ens va parlar de per què, realment, ens agrada... per la seva gent, pel seu paisatge, per la seva cultura en general i per la seva literatura en particular. Chesús ha ideat un neologisme que ens engloba a tots dos països: l'eiregonés.

Per acabar, el grup aragonès La pinta de l'irlandès ens va oferir un magnífic concert de música irlandesa que incloïa alguns dels temes més clàssics i coneguts.

En fi, una bona nit de la qual podem estar més que satisfets com a assistents i orgullosos com a organitzadors.